5. Les essències de la religió a Mesopotàmia


1ª sessió
Il·lustració de Phillip Martin
ACTIVITATS PER PARELLES

1. Completeu la taula següent sobre les divinitats mesopotàmiques.

2. Llegiu les següents frases i assenyaleu el concepte correcte dels dos que apareixen en negreta i entre parèntesi: (descarrega en word)

  1. A Mesopotàmia a diferència d’Egipte, el rei (no / també) fou divinitzat.
  1. La religió mesopotàmica era (monoteista / politeista), perquè s’adorava més d’un déu.
  1. Algunes representacions dels déus mesopotàmics són zoomorfes, ja que presenten (moltes formes / forma animal).
  1. Sin era (el déu / la deesa) de la lluna. Tenia per missió (regular el temps i protegia a la població dels mals governants / vetllar pel compliment del codi de Hammurabi).
  1. La religió mesopotàmica (es relaciona / no es relaciona) molt amb les forces de la natura que intervenen en el cicle agrícola.


ACTIVITAT INDIVIDUAL
3.- Soluciona el següent enigma: quina relació hi ha entre el monestir de Montserrat i la religió Mesopotàmica? Redacta un informe de la resolució de l’enigma.



GIRONELL, Martí: "Les aventures d'un monjo", SAPIENS núm.98 (Barcelona, desembre 2010), p.44-48.

UBACH i MEDIR, Bonaventura: Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq (1922-1923), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Monserrat, 2010.



2ª sessió
ACTIVITATS PER PARELLES
Gilgameix, l'heroi més famós de Mesopotàmia, rei d'Uruk, va rebre com a resposta a una de les seves preguntes un dels mites més antics de Sumèria: la història del diluvi.

Utnapishtim ("aquell que va trobar la vida") explica a Gilgameix que els déus li van concedir la immortalitat perquè va sobreviure al diluvi: Vivia a Shuruppak (actual Fara) a la vora del riu Eufrates quan els déus van decidir enviar un gran diluvi a la Terra per eliminar la humanitat. El déu Ea era amic dels homes i va decidir prevenir Utnapishtim sobre el desastre que planava sobre la raça humanat. Li va dir que construís un vaixell en forma de cub de 120 colzes de banda (uns 60 metres) i que ho dividís en set altures i cada alçada en nou habitacles. Havia d'embarcar dins la nau or, plata, bestiar i animals salvatges. Utnapishtim va pujar al vaixell amb la seva família i els seus artesans. Durant sis dies i set nits es ennegrir el cel i va rugir la tempesta. El vaixell es va aturar a la muntanya Nísiros. Utnapishtim va deixar anar un colom, que va tornar al no trobar on posar-se, després una oreneta que també va tornar, finalment un corb, que no va tornar. Utnapishtim va desembarcar de la nau i va oferir un sacrifici als déus. Per haver salvat la humanitat els déus van premiar Utnapishtim i la seva esposa amb la vida eterna.

1. Esbrineu els paralel·lismes d'aquest mite babilònic amb l'Arca de Noé que trobareu als capítols 6-9 del llibre del Gènesi de la Bíblia Cristiana.


En veritat el mite del diluvi existeix a moltes cultures, entre d'elles la Xinesa, l'Azteca, la Hindú, la Maia o la Guajira. Teoria que ha estudiat i escrit en un llibre. Si esteu encuriosits, podeu consultar:

CUPELLO, Myriam: Los Diluvios. Imprenta del Congreso de la República. Caracas, 1980.


2. Completeu les paraules de l’enllaç següent, on trobareu un fragment del Poema babilònic de la creació



3. Torneu a consultar el llibre del Gènesi i compareu-lo amb el poema de Babilònic de la creació. Expliqueu les similituds i les diferències en una redacció. Aquest escrit el presentareu segons el següent esquema: presentació, comentari i conclusió/ns.


4. Observeu la portada de la pel·lícula Els deu manaments. Trobeu alguna relació entre l'escriptura cuneïforme i les taules on són escrits els manaments?