Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bibliografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bibliografia. Mostrar tots els missatges

5. Les essències de la religió a Mesopotàmia


1ª sessió
Il·lustració de Phillip Martin
ACTIVITATS PER PARELLES

1. Completeu la taula següent sobre les divinitats mesopotàmiques.

2. Llegiu les següents frases i assenyaleu el concepte correcte dels dos que apareixen en negreta i entre parèntesi: (descarrega en word)

  1. A Mesopotàmia a diferència d’Egipte, el rei (no / també) fou divinitzat.
  1. La religió mesopotàmica era (monoteista / politeista), perquè s’adorava més d’un déu.
  1. Algunes representacions dels déus mesopotàmics són zoomorfes, ja que presenten (moltes formes / forma animal).
  1. Sin era (el déu / la deesa) de la lluna. Tenia per missió (regular el temps i protegia a la població dels mals governants / vetllar pel compliment del codi de Hammurabi).
  1. La religió mesopotàmica (es relaciona / no es relaciona) molt amb les forces de la natura que intervenen en el cicle agrícola.


ACTIVITAT INDIVIDUAL
3.- Soluciona el següent enigma: quina relació hi ha entre el monestir de Montserrat i la religió Mesopotàmica? Redacta un informe de la resolució de l’enigma.



GIRONELL, Martí: "Les aventures d'un monjo", SAPIENS núm.98 (Barcelona, desembre 2010), p.44-48.

UBACH i MEDIR, Bonaventura: Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq (1922-1923), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Monserrat, 2010.



2ª sessió
ACTIVITATS PER PARELLES
Gilgameix, l'heroi més famós de Mesopotàmia, rei d'Uruk, va rebre com a resposta a una de les seves preguntes un dels mites més antics de Sumèria: la història del diluvi.

Utnapishtim ("aquell que va trobar la vida") explica a Gilgameix que els déus li van concedir la immortalitat perquè va sobreviure al diluvi: Vivia a Shuruppak (actual Fara) a la vora del riu Eufrates quan els déus van decidir enviar un gran diluvi a la Terra per eliminar la humanitat. El déu Ea era amic dels homes i va decidir prevenir Utnapishtim sobre el desastre que planava sobre la raça humanat. Li va dir que construís un vaixell en forma de cub de 120 colzes de banda (uns 60 metres) i que ho dividís en set altures i cada alçada en nou habitacles. Havia d'embarcar dins la nau or, plata, bestiar i animals salvatges. Utnapishtim va pujar al vaixell amb la seva família i els seus artesans. Durant sis dies i set nits es ennegrir el cel i va rugir la tempesta. El vaixell es va aturar a la muntanya Nísiros. Utnapishtim va deixar anar un colom, que va tornar al no trobar on posar-se, després una oreneta que també va tornar, finalment un corb, que no va tornar. Utnapishtim va desembarcar de la nau i va oferir un sacrifici als déus. Per haver salvat la humanitat els déus van premiar Utnapishtim i la seva esposa amb la vida eterna.

1. Esbrineu els paralel·lismes d'aquest mite babilònic amb l'Arca de Noé que trobareu als capítols 6-9 del llibre del Gènesi de la Bíblia Cristiana.


En veritat el mite del diluvi existeix a moltes cultures, entre d'elles la Xinesa, l'Azteca, la Hindú, la Maia o la Guajira. Teoria que ha estudiat i escrit en un llibre. Si esteu encuriosits, podeu consultar:

CUPELLO, Myriam: Los Diluvios. Imprenta del Congreso de la República. Caracas, 1980.


2. Completeu les paraules de l’enllaç següent, on trobareu un fragment del Poema babilònic de la creació



3. Torneu a consultar el llibre del Gènesi i compareu-lo amb el poema de Babilònic de la creació. Expliqueu les similituds i les diferències en una redacció. Aquest escrit el presentareu segons el següent esquema: presentació, comentari i conclusió/ns.


4. Observeu la portada de la pel·lícula Els deu manaments. Trobeu alguna relació entre l'escriptura cuneïforme i les taules on són escrits els manaments?


6. Les essències de la religió a Egipte

El judici d'Osiris

Construcció d’una piràmide (il·lustració Hathor i Horus al temple d’Isis de José Alberto Bermúdez)

L’objectiu de les sessions és elaborar amb la participació de tot el grup-classe, dividit en 7 grups de 4 alumnes, un power-point sobre la religió de l’Antic Egipte. Cada grup haurà de presentar oralment a la resta de grups la seva part treballada. També s’haurà d’entregar al professor/a una presentació escrita, així com 3 o 4 qüestions amb les quals, posteriorment, es podria realitzar un exercici de classe, de deures o una prova.

1ª sessió
ACTIVITATS PER GRUPS DE 4 ALUMNES
En aquesta sessió, el grup-classe es dividirà en 7 grups de 4 alumnes. Cada grup treballarà un tema específic relacionat amb la religió de l’Antic Egipte. Si no acabeu aquesta tasca, l’haureu de continuar a casa.

A continuació, s’especifiquen els temes per a tots els grups i els continguts mínims que cada grup ha de desenvolupar. També s’han afegit uns enllaços de molta qualitat perque comenceu a consultar.
Per a tots els grups es recomana el visionat del vídeo:

GRUPS i TEMES:

GRUP 1.-Característiques fonamentals de la religió de l’antic Egipte:
    • politeista
    • divinitats zoomorfes
    • divinitats locals i divinitats generals (com a més importants: Ra, Ammó, Osiris, Isis, Anubis, Tot, Horus i Hator)
    • divinització del faraó
    • la reencarnació del difunt o difunta


GRUP 2.-Els temples i els sacerdots:
    • material de construcció: pedra
    • elements: columnes altes i gruixudes cobertes per grans blocs de pedra (arquitectura arquitrabada).
    • colossalisme de les edificacions.
    • estructura: camí envoltat d’esfinxs, entrada amb obeliscos, i interior del temple: pati, sala hipòstila, sala de la barca i naos.
    • els sacerdots


GRUP 3.-El cicle d’Isis i Osiris i el judici d’Osiris:
    • explicació de la història d’Isis i Osiris
    • relació entre la història el règim del Nil i el ritual de la momificació (aquest no s’ha d’explicar, perquè és el tema del següent grup).
    • cerca d’informació sobre el papir d’Hunefer, una escribà que copià el LLIbre dels morts.
    • Explicació del judici d’Osiris mitjançant la il.lustració del papir d’Honefer.

GRUP 4.-El ritual de la momificació:
    • tècniques de momificació
    • ritus funeraris: les planyideres, la procesó fúnebre, purificació de la mòmia, sacrifici d’un toro, l’obertura de la boca, l’acomiadament del difunt i el seu dipòsit al sarcòfag
Sabíeu que…..
  • del segle I al XVIII, hi havia europeus que pagaven molts diners per poder obtenir pols de mòmia. S’utilitzava com a remei per a diverses malalties.
  • els segles XVIII i XIX es barrejaven mòmies amb resines i disolvents per obtenir “pintura marró pols de mòmia”.
  • al segle XIX, els Estats Units fabricaren paper per embolicar la fruita amb restes de mòmia. I a Egipte, les mòmies s’utilitzaven per a les calderes del ferrocarrils i es venien com a souvenirs.
  • si voleu aprofundir en aquests temes podeu consultar un magnífic llibre, del qual us hem ofert les anteriors informacions:


    PARRA ORTIZ, José Miguel: Momias. La derrota de la muerte en el antiguo Egipto, Barcelona, Editorial Crítica, 2010.

  • hi ha restes de l’Antic Egipte per a tot el món. A Catalunya, podeu trobar-ne al Museu de Montserrat, al Museu Egipci de Barcelona i al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

GRUP 5.-Les tombes a l’Antic Egipte :

GRUP 6.-Les pintures parietals funeràries :
    • poca innovació en 3000 anys.
    • present a papirs i parets de tombes.
    • temes relacionats amb la vida quotidiana, la celebració de festes i la religió.
    • pintura amb colors plans, sense barreja.
    • pintura policromada.
    • manca de perspectiva
    • frontalitat (figures humanes : ull i espatlles de cara, rostre, braços i cames de perfil).
    • representació idealitzada: aspecte molt jove i atractiu.
    • immobilitat i rigidesa de les figures representades.


GRUP 7.-L’escultura i el baix relleu de l’antic Egipte:
    • poca innovació en 3000 anys.
    • conservats a les tombes com a eixovar del difunt i als temples.
    • representació idealitzada: aspecte molt jove i atractiu.
    • immobilitat i rigidesa en la representació de les classes socials més importants (faraons i funcionaris).
    • escultura policromada
    • tamany de l’escultura depén de la importància del subjecte que es representa.
    • baix relleu als murs dels temples amb finalitat narrativa


Com a deures, si no sabeu elaborar un power point, haureu de visionar un dels dos enllaços següents i després fer algunes pràctiques amb el vostre ordinador.


2ª sessió
ACTIVITAT PER GRUPS DE 4 ALUMNES
En aquesta sessió, cada grup haurà d’elaborar 6 o 7 diapositives relacionades amb el tema iniciat a la sessió anterior. Les diapositives han d’il.lustrar els punts fonamentals de l’exposició i facilitar la seva comprensió. Finalment, individualment, cada alumne haurà d’elaborar a casa una exposició escrita del tema treballat que entregarà al seu professor/a.

3ª sessió
ACTIVITAT PER A TOT EL GRUP-CLASSE
En aquesta darrera sessió, cada grup exposarà a la resta dels companys la part de power point que li correspon.

Subscriure's a: Missatges (Atom)